Biografia de Muddy Waters

Compensació Pel Signe Del Zodíac
Sonabilitat C Celebritats

Esbrineu La Compatibilitat Per Signe Del Zodíac

Fets ràpids

Aniversari: 4 d'abril , 1913 Black Celebrities Nascuts el 4 d'abril





Mort a l'edat: 70

Senyal de sol: Àries



També conegut com:McKinley Morganfield

Nascut a:Comtat d'Issaquena, Mississipí



Famós com:Músic

Cites de Muddy Waters Guitarristes



Alçada: 5'9 '(175cm),5'9 'Mals



Família:

Cònjuge / Ex-:Geneva Morganfield (m.? –1973), Mabel Berry (m. 1932-1935), Marva Jean Brooks (m. 1979-1983)

pare:Ollie Morganfield

mare:Bertha Jones

Mort a: 30 d’abril , 1983

lloc de mort:Westmont, Illinois

NOSALTRES. Estat: Mississipí,Afroamericà de Mississipí

Continueu llegint a continuació

Recomanat per a vosaltres

Elvis Presley Jimi Hendrix Chris Pérez Willie Nelson

Qui era Muddy Waters?

Muddy Waters, nascut com a McKinley Morganfield, va ser un músic de blues nord-americà que se sol anomenar el 'Pare del blues modern de Chicago'. Ell, juntament amb els seus companys de banda, va gravar nombrosos clàssics del blues, com els senzills 'I Just Want to Make Love to You', 'I'm Ready', 'Hoochie Coochie Man', 'Trouble No More', 'Forty Days' i Quaranta nits i 'Em vas sacsejar', per citar-ne alguns. També va publicar diversos àlbums d’estudi, àlbums en viu i discos recopilatoris, com ara Folk Singer, Electric Mud, After the Rain, Fathers and Sons, The London Muddy Waters Sessions, Hard Again, i King Bee ',' The Real Folk Blues ',' The Anthology ',' At Newport 1960 'i' Live at the Checkerboard Lounge, Chicago 1981 '. Conegut per treballar amb segells de renom com Columbia Records i Aristocrat Records, Waters va tenir una enorme influència no només en els gèneres de blues i ritme i blues, sinó també en el hard rock, el rock and roll, el jazz, la música folk i la música country. Parlant dels seus guardons i reconeixements, el músic nord-americà va guanyar molts premis Grammy i Blues Foundation en la seva carrera. També va ser inclòs en diversos prestigiosos salons de la fama. Com a nota personal, Waters es va casar dues vegades a la vida i va tenir molts fills. Va morir d'insuficiència cardíaca al son als 70 anys. Crèdit per a la imatge http://www.bobgruen.com/muddy-waters/ Crèdit per a la imatge http://www.thexboxhub.com/rocksmith-hits-blues-legendary-muddy-waters-arrives-dlc/ Crèdit per a la imatge https://www.morrisonhotelgallery.com/photographs/xZlFwy/Muddy-Waters-Chicago-IL-1977Músics masculins Guitarristes Àries Guitarristes masculins Carrera A principis dels anys quaranta, Muddy Waters va anar a Chicago i va començar a viure amb el seu parent. Després va conèixer a Big Bill Broonzy, un dels principals bluesmen d’aquella època, que va decidir donar una oportunitat al jove talentós. Broonzy el va deixar obrir els seus espectacles en clubs i li va donar l'oportunitat de tocar davant d'un gran públic. El 1946, Waters va gravar algunes cançons per a Columbia Records. Poc després va començar a gravar per a Aristocrat Records. També va tocar la guitarra als talls 'Little Anna Mae' i 'Gypsy Woman'. Va cantar per als temes 'I Feel Like Going Home' i I Can't Be Satisfied ', que es van convertir en grans èxits. La seva popularitat va créixer amb els anys que passaven i el 1953 estava enregistrant amb un dels grups de blues més famosos de la història amb Jimmy Rogers a la guitarra, Little Walter Jacobs a l'harmònica, Otis Spann al piano i Elga Edmonds a la bateria. A principis dels anys cinquanta, la banda va llançar una sèrie de clàssics del blues, incloent 'Estic preparat', 'Hoochie Coochie Man' i 'Només vull fer-te l'amor'. Waters va llançar el senzill Juke amb Little Walter. Després va ser publicat el senzill 'Sugar Sweet', 'Trouble No More', 'Don't Go No Farther', 'Got My Mojo Working' i 'Quaranta dies i quaranta nits'. A finals de la dècada de 1950, la carrera de Waters va començar a disminuir i el seu senzill 'Close to You' es va convertir en l'única de les seves cançons que va arribar a les llistes de cartes el 1958. El mateix any, també va publicar el seu àlbum titulat 'The Best of Muddy Waters'. . Durant la dècada de 1960, la carrera de l’artista nord-americà va experimentar un revifament ja que les seves obres van guanyar el reconeixement d’una nova generació d’amants de la música. Va gravar el seu primer àlbum de blues en directe titulat 'At Newport 1960' al Newport Jazz Festival. Va gravar el seu àlbum 'Fold Singer' el 1963. El mateix any, va participar en la primera gira europea anual i va interpretar números acústics addicionals. Poc després, Waters va llançar ‘The Blues of Otis Spann’ amb Spann. Després va publicar l'àlbum recopilatori titulat 'The Real Folk Blues' el 1966. El 1967 va tornar a gravar molts estàndards de blues amb Little Walter, Howlin 'Wolf i Bo Diddley per al disc 'Super Blues'. El disc de Waters 'Electric Mud' es va publicar amb el segell Cadet Concept. Després va gravar un àlbum de seguiment titulat 'Després de la pluja' que va sortir el 12 de maig de 1969. El 1971 es va publicar el seu disc 'They Call Me Muddy Waters'. Aquest àlbum tenia els antics números de Waters, però fins ara inèdits. L’any vinent es va publicar el disc del músic titulat ‘The London Muddy Waters Sessions’. Continue Reading Below Waters va gravar el seu darrer LP a Chess Records el 1975. L'àlbum titulat 'The Muddy Waters Woodstock Album' presentava Pinetop Perkins, Bob Margolin, Paul Butterfield, Garth Hudson i Levon Helm. El 1981 va tocar en directe al Checkerboard Lounge amb els Rolling Stones. Una versió en DVD d'aquesta actuació es va llançar l'any 2012. El 1982, Waters va deixar d'actuar a causa de la seva salut en declivi. La seva última actuació va tenir lloc en un concert l’estiu del 1982. Guitarristes americans Homes Àries Obres majors El 1969, Muddy Waters va gravar l'àlbum titulat 'Pares i fills' que incloïa actuacions dels seus antics fans Paul Butterfield i Michael Bloomfield, que des de feia temps volien treballar amb Waters. Aquest àlbum va ser el treball més reeixit de la carrera musical de Waters. Premis i assoliments Muddy Waters va guanyar diversos premis Grammy en la seva carrera musical. Entre el 1972 i el 1980, va rebre sis Grammy a la categoria de 'Millor enregistrament popular ètnic o tradicional' per 'They Call Me Muddy Waters', 'The London Muddy Waters Session', 'The Muddy Waters Woodstock Album', 'Hard Again'. 'Estic preparat' i 'Muddy' Mississippi 'Waters Live.' El 1980, va ser inclòs al 'Blues Foundation Hall of Fame'. Aleshores, el 1987, fou ingressat pòstumament al 'Saló de la Fama del Rock and Roll'. Després de la seva mort, el músic nord-americà va ser guardonat amb el ‘Grammy Lifetime Achievement Award’ el 1992. El 1994 i el 1995 va rebre dos premis de la Fundació Blues dins la categoria ‘Àlbum de reedició de l’any’. També el 1994, el servei postal dels Estats Units va representar Waters al segell commemoratiu de 29 cèntims. Vida personal Muddy Waters es va casar per primera vegada amb una dama anomenada Ginebra. Va morir de càncer el març de 1973, deixant-lo vidu. Després, el 1979, es va casar amb la seva segona esposa, Marva Jean Brooks. Va tenir molts fills, inclosos els fills Big Bill Morganfield, Larry 'Mud' Morganfield i Joseph Joe Morganfield. El 30 d'abril de 1983, el músic nord-americà va morir dormit a causa d'una insuficiència cardíaca. Dos anys després de la mort de Waters, Chicago el va honrar assignant una secció a un bloc a prop de la seva antiga casa com a 'Honorary Muddy Waters Drive'. El 1993, Paul Rodgers va llançar el disc titulat ‘Muddy Water Blues: A Tribute to Muddy Waters’ per tal d’honorar el difunt músic. Les cançons de Muddy Waters han aparegut a les pel·lícules de Martin Scorsese, incloses 'Goodfellas', 'The Color of Money' i 'Casino'. Curiositats A Waters li van donar el sobrenom de 'Fangós', ja que li encantava jugar en aigües fangoses.

Premis

Premis Grammy
1992 Premi a la vida Guanyador
1980 Millor enregistrament ètnic o tradicional Guanyador
1979 Millor enregistrament ètnic o tradicional Guanyador
1978 Millor enregistrament ètnic o tradicional Guanyador
1976 Millor enregistrament ètnic o tradicional Guanyador
1973 Millor enregistrament ètnic o tradicional (inclòs el blues tradicional) Guanyador
1972 Millor enregistrament ètnic o tradicional Guanyador